Hi ha tota una jerarquia en la mida i longitud del que és i no és un llibre. Viure nedant als marges em permet passar-me-la per allà on em vingui de gust. No soc molt fan de les jerarquies gravades en pedra. Així que, de vegades, tinc una idea per una història que passa de la mida que trobo idònia per un relat, però és massa breu per ser ni tan sols una novel·la curta. Llavors entra en joc l’estratègia. Què faig? Retallo fins a fer-ne una versió mutilada que passarà per relat o començo a afegir palla i plomes fins a fer un matalàs ben gruixut, però que poc tingui a veure amb la història primigènia?
Aquí trobareu alguns exemples d’històries que es van negar a ser curtes, però que van dir prou quan començaven a notar-se inflades.


És la història d’una falsa mèdium que descobreix que els esperits sí que existeixen. I que tenen uns apetits molt semblants al d’una persona viva.
Aquest és un relat de gènere fantàstic i eròtic.
Va estar disponible per comprar en format físic i en vaig vendre 5 exemplars, mira tu que bé!