Reculls de relats
El primer cop que vaig pensar que mereixia dir-me escriptor, va ser quan vaig adonar-me que no necessitava que la inspiració fes acte de presència; que les muses apareguessin a fer la seva màgia, que s’obrís el portal a la imaginació i… Us feu una idea, oi? El primer cop que van dir-me “necessito un relat pel dia tal” i jo vaig dir, ara m’hi poso. I m’hi vaig posar sense pensar si em vindria un idea, si seria bona. Vaig creure de tot cor les paraules de Picasso quan va dir allò de “…que la inspiración me pille trabajando.” i, simplement, vaig fer la meva feina: escriure un relat.
N’he escrit una bona pila, de tota mena, llargada i gènere i no sembla que el pou s’assequi.
entreterres
Amb aquest va començar tot. Va ser el primer cop que no escrivia perquè em sortia, sinó que vaig marcar-me un objectiu i l’anava complint.
Inclou els dos relats amb els quals vaig guanyar els premis al concurs de relats eròtics i culinaris fa una pila d’any.
Alguns dels relats no han envellit gaire bé, se’m nota la manca d’experiència i el fet d’anar a tentines. Però sempre serà el primer, i, mai s’oblida la primera vegada, oi?
Actualment no està disponible enlloc.
La portada és l’ecografia de la meva filla: Joana.
Els relats de l’Endavant
La Mariona Isern i en Biel Figueras van començar un projecte molt interessat. Una revista en línia de caràcter generalista i que tindria de tot; ficció i no-ficció. A mi em van fitxar per escriure relats, de qualsevol tema que volgués. És, amb tota seguretat, l’època en què més he après sobre com escriure, gràcies a les crítiques i comentaris de tota la meravellosa comunitat que formava i seguia l’Endavant.
Tres anys, ben intensos, amb poca pausa i molt d’experiment. Però hi ha alguns dels meus millors relats.
Paraules des de Nebraska
El meu disc preferit d’en Bruce Springsteen és Nebraska. Seguit de ben a prop de The River. Però l’imaginari de Nebraska és superb, ple de material per fer no un sinó infinitat de contes. Així que vaig decidir fer això: un relat per cada un dels temes del disc. Relats independents, però que van encadenant llocs, gent i esdeveniments en una teranyina amb olor de fum de fàbrica de ciment, cervesa vella i mal de cor.
Els relats estan disponibles a l’aixeta i potser algun dia m’animo a publicar-lo.
Valruspines Edicions 