Novel·les i novel·letes
L’Anna i l’anell
M’agradaria dir que és la meva primera, però hi ha un parell de coses molt de novell i adolescents, que fa dècades que ningú veu, ni possiblement veurà. Però sí que és la primera on vaig decidir fer-ho d’una manera, diguem-ne, més professional. Això vol dir, planificar, documentar-me i saber d’entrada què i sobre què volia escriure. Tot va començar amb una conversa a xarxes on parlàvem de com de maltractat està l’erotisme en cinema, literatura… a tot arreu. Algú va llençar un “si tant en saps, fes-ho tu”, que vaig respondre amb “Aguanta’m la birra!”. Després d’un verkami exitós i un parell de presentacions, la meva “carrera” va enlairar-se.
És la història de l’Anna, una noia que fa de cambrera i que guanya uns poders sobrenaturals relacionats amb el sexe, gràcies a en Matías, un home vell que freqüenta el bar on treballa. La novel·la explica el camí que fa l’Anna fins a acceptar els seus poders i, més important, acceptar qui és.
La portada està basada en una il·lustració de la Núria Floit.
Res a perdre
Tot va començar amb un relat. Anava sobre un pare que passejava a la seva filla acabada de néixer, de matinada per una avinguda (la Rambla Guipúscoa de Barcelona). Un cotxe a tota velocitat xoca amb els cotxes aparcats i atropella a en Bernat. Quan descobreix que la seva filla ha mort, la ràbia el fa tornar boig i treu de l’esportiu de luxe el cos del conductor i prova d’escanyar-lo, fins que la policia l’atura.
I prou.
Però, qui era el conductor? Per què tenia pinta de ser rus? Què feia en Bernat passejant la nena de matinada? On era la mare?
Massa preguntes i cap resposta. Em vaig veure forçat a escriure la novel·la per saber què, qui, com s’havia desenvolupat la història.
La portada és una il·lustració de la Núria Floit, tan bona, que vaig reescriure un capítol per afegir detalls del dibuix.
La correcció del text va ser a càrrec d’en Rubèn Giró. De fet, tot el que he publicat des d’aquest punt, ha estat revisat per ell. És un crac!
Clon 5
Aquesta història de ciència-ficció propera en el temps, originalment estava escrita en castellà per ser presentada a una editorial nova que feia bona pinta. Per coses, vaig acabar enretirant el text del procés de selecció, però la idea continuava semblant-me prou bona per ser publicada. En aquell temps començava a estar molt involucrat en les llicències obertes, els mecenes i l’autoedició i, amb aquest projecte vaig decidir deixar de provar de publicar dins de la “indústria oficial”.
En un futur no gaire llunyà, la tecnologia ha avançat prou per crear matèria orgànica a demanda. Carns artificials, òrgans per trasplantaments… Clons?
Despertar sabent que hi ha la possibilitat que no siguis l’original sinó el clon. Veure que les coses no són com havies suposat que serien en obrir els ulls. Un thriller minimalista de ciència-ficció.
La correcció del text va ser a càrrec d’en Rubèn Giró.
La curiositat de la Sara
Amb la Sílvia Catalán, psicòloga excepcional, sexòloga brillant i millor persona, hi hem parlat sovint de les carències del porno i de l’erotisme en general. Tant és així, que ella va fundar un concurs de relats eròtics fora de norma que s’anomenava… Fora de Norma, on vaig participar com a jurat i prologuista de les primeres edicions. Les podeu trobar en llibreries físiques i en línia.
Temps després, ella va fundar el Sexpacio i jo vaig continuar penjant alguns relats eròtics i aquesta novel·leta.
La curiositat de la Sara comença amb la protagonista descobrint coses que no caldria que fossin secretes en el seu matrimoni: quin porno mira la teva parella, per exemple. Segueix un viatge per descobrir (mira, com l’Anna i l’anell) qui és a través de la seva sexualitat.
Aquí la portada torna a ser basada en una il·lustració de la Núria Floit.
La correcció del text va ser a càrrec d’en Rubèn Giró.
La casa del poble
M’encanta la música. Mireu si m’agrada que la meva parella és una cantant de rock. Sovint una cançó és l’espurna que encén la meva imaginació. És per això que de vegades, adapto cançons en forma de relats. O faig servir un vers, una idea d’alguna per crear la història.
La casa del poble és culpa de Johnny Cash. Què té a veure l’home de negre amb la Guerra Civil espanyola, potser no gaire, però a cada capítol d’aquesta història hi ha un vers d’alguna cançó que ell va fer famosa. Us animo a provar de trobar-les?
En Ramon torna al poble on passava les vacances de nen. El seu pare ha mort fa poc i vol revisar la casa familiar per vendre-la. Però al bar del poble troba gent del seu passat que li descobrirà històries de la seva família que mai hagués pogut imaginar. Cada capítol està inspirat en una cançó interpretada per en Johnny Cash.
La correcció del text va ser a càrrec, no sé si ho he dit algun cop, d’en Rubèn Giró.
Valruspines Edicions 