Lletres, lletres i més lletres
Escriure és… és… Vejam, escriure és una cosa que… Escriure és…
No sé què és escriure. Sé el que significa el verb. Segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans la principal definició és aquesta: Representar per mitjà de lletres, de xifres o qualssevol signes convencionals (idees, mots, nombres, sons musicals). Però escriure és això i molt més. Hi ha milers de cites d’escriptors i artistes explicant què ÉS escriure, i cadascun d’ells creu que és una cosa diferent.
A mi m’ha ajudat a descobrir parts de mi que no veien la llum del sol de fa dècades. No perquè els meus personatges diguin el que jo penso (tot i que de vegades ho fan), sinó perquè m’ha permès empènyer els límits, explorar boscos plens d’obscuritat i platges d’aigües manses, habitacions sense portes i el cor dels monstres més estranys.
He escrit algunes novel·les curtes, centenars de poemes (ben pocs han estat llegits per ningú) i relats, molts relats. El meu primer llibre autopublicat va ser entreterres, un recull dels meus primers relats. Després va venir el bloc, la revista Endavant, el patreon. Fins a arribar al present on escric un relat al mes (aprox.) a Le Tapiriste i la meva Aixeta, on escric sempre que em ve bé i sobre qualsevol cosa, mercès als meus estimadíssims PolPatrons, els mecenes que em paguen per escriure.
Tots els meus escrits (excepte els que he cedit a tercers), tenen llicència Creative Commons i els podeu llegir sense pagar aquí a la web. Si voleu aportar res a la meva mania d’escriure, feu-vos mecenes a l’aixeta i em fareu el paio més feliç del món. Aquí us explico una mica de què va tot plegat això de ser mecenes.
Una darrera cosa. Si em llegiu, moltes gràcies per fer-ho. Un escriptor sense lectors continua sent un escriptor. Però un text que ningú llegeix, no és text, són taques de tinta en un paper brut. Això darrer no m’ho he pensat jo sol, és una cita de la grandíssima Ursula K. Le Guin.
Valruspines Edicions 